CODI ORAL I CODI ESCRIT

Comparació entre el codi oral i el codi escrit

Les característiques contextuals són les que fan referencia al context i les característiques textuals són les que fan referencia al missatge.

Diferències segons les característiques contextuals:

Fent referencia al canal oral, s’utilitzen molts codis no verbals, moviments del cos, qualitats de la veu: registre,articulació…  i les vocalitzacions: el riure, el plor…En canvi el canal escrit utilitza poc els codis no-verbals. També permet llegar quan l’emissor vol, a la velocitat que vol i refer el text si cal. Un aspecto que m’agradaria resaltar del canal oral és el fet que hi ha interacció durant l’emissió del text i en canvi al canal escrit no hi ha interacció durant la composició.

Pel que fa la diferència segons les característiques textuals, es divideixen segons l’adequació, la coherencia i la gramática. L’adequació, en el canal oral té tendencia a marcar la procedència dialectal de l’emissor i en canvi el canal escrit té tendencia a neutralitzar les marques de procedencia de l’emissor. Pel que fa la cohesió; el canal oral utilitza molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i velocitat i en canvi el canal escritutilitza pocs elements paralingüístics: tipografíes diverses com la lletra negreta, cursiva i altres codis gràfics com claudàtors, asterics, etc.

Pel que fa la gramática, el canal oral, utilitza els mots crossa, és a dir, mots o expressions usats repetidament que van falcant el text com: vull dir, llavors, aleshores… en canvi el canal escrit té tendencia a eliminar aquests mots crossa.

En aquestes fotocòpies, també es feia una comparació de l’estatus de l’escrit segons Vigner( des de l’òptica de la didáctica de la llengua) i segons Scinto(des d’una òptica psicolingüística). S’arriba a la conclusió que tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. Des de diferents òptiques suggereixen  que l’escrit no necesita l’oral per expresar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.