El dia 30 de novembre, em va tocar recitar el poema que havia escollit. Aquest poema diu així:
L'AMOR
Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
Miquel Martí i Pol
Com em vaig sentir?
Crec que quan vaig recitar el poema, estava massa nerviosa, ja que sóc vergonyosa i perquè era el primer grup que recitàvem. Aquests nervis em van fer que digués el poema molt ràpid i que no l’entonés de manera adequada. I entre la meva rapidesa
i que el poema era curt, la meva recitació va ser molt breu. Però d’altre banda, estic contenta ja que no em vaig quedar en blanc i no em vaig aturar en cap moment, és a dir, el vaig dir tot seguit.
Per un altre dia, he de tenir en compte no posar-me tant nerviosa, entonar una mica més i dir-ho més lentament per que així els meus companys l’entenguin molt millor.
Què he après d'aquesta activitat?
El control dels nervis és essencial.La concentració ha de ser gran i a més s'ha de parlar de manera pausada i entenedora perquè els que escolten rebin el missatge.Tot ha d'anar acompanyat de la corresponent gesticulació i entonació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada